|
|
És un espectacle gestual amb música en directe per un públic infantil i familiar. És un conte amb valors que ens parla sobre la força de l'amistat, que supera límits, barreres i fa desaparèixer qualsevol frontera.
Com neix una frontera? Com és la nostra vida quan hi ha una frontera? Què hi ha a l’altra banda? Què passa si la creuem? I què passaria si aquesta frontera parlés? Aquesta és la història de dos personatges, Isidora la Teixidora i Anastàssia, que viuran diferents situacions provocades per l’aparició inesperada d’una frontera que les separa. Com serà la seva vida a partir d’ara? Com canviarà la seva relació? Podrà la seva amistat destruir aquesta frontera?
|
Aquesta història ens parla dels límits, la separació, el conflicte territorial i l’amistat.
L’aparició inesperada d’aquesta frontera que separa els dos personatges ens fa reflexionar primerament sobre els límits. Uns límits que no només són físics sinó sobretot mentals i emocionals. Son límits personals que ens posem nosaltres mateixos per por i desconfiança envers l’altre... Com reaccionem instintivament en una situació límit? Què ens passa quan ens delimiten el nostre territori? Com reaccionem davant aquesta falta de llibertat? Apareix aquí el conflicte territorial, generador de guerres, ruptures i conflictes entre pobles i cultures diverses. Els dos personatges viuen en harmonia malgrat ser de cultures i orígens diferents. És a partir de l’aparició d’aquesta frontera que comença la lluita i la separació. I és que l’obra ens fa qüestionar també sobre la separació, tant física com emocional, dels dos personatges. Primer son dues desconegudes que provenen d’orígens i realitats diferents que, malgrat els recels inicials, es fan amigues. Però és en el moment que una força externa les separa (la frontera) que s’uneixen definitivament. Però és la frontera una força real? O és una metàfora de les cuirasses que ens posem per relacionar-nos amb els altres? La frontera inesperada és en realitat un símbol de la incomunicació, la desconfiança i el recel que tenim les persones a l’hora de relacionar-nos. Una desconfiança, fruit de la por, que només pot desaparèixer amb una força més gran i més poderosa: l’amor. I és que l’obra, en definitiva, ens parla de la força de l’amistat. Una força que supera límits, barreres i fa desaparèixer qualsevol frontera. |
A l’obra hi ha quatre personatges: Isidora la Teixidora, Anastàssia, la Frontera inesperada i Kai.
Isidora la Teixidora (respresentada per la Dolça), és un personatge molt peculiar. Viu al seu niu penjada d’un arbre i cada dia teixeix les històries que recorda i altres que s’inventa a la seva llarguíssima bufanda. Representa la memòria de tot un poble, recollint en forma de teixit les històries que han marcat la seva vida i la de la seva gent. Ara està sola, per això és tant important per ella fer memòria i no oblidar el passat. La seva vida canvia radicalment el dia que apareix el segon personatge: l’Anastàssia.
Isidora la Teixidora (respresentada per la Dolça), és un personatge molt peculiar. Viu al seu niu penjada d’un arbre i cada dia teixeix les històries que recorda i altres que s’inventa a la seva llarguíssima bufanda. Representa la memòria de tot un poble, recollint en forma de teixit les històries que han marcat la seva vida i la de la seva gent. Ara està sola, per això és tant important per ella fer memòria i no oblidar el passat. La seva vida canvia radicalment el dia que apareix el segon personatge: l’Anastàssia.
L’Anastàssia (representat per la Mar), amb les seves caixes, capses i capsetes, és un personatge rodamón. Fa temps que busca el seu lloc, però no el troba. Representa els immigrants que arriben a un país que no coneixen, amb una cultura i llengua diferents i que s’han de fer un lloc a la nova societat. Malgrat els recels inicials, l’Anastàssia aconsegueix, amb la seva perspicàcia, guanyar-se l’amistat de l’Isidora. Però tot canvia el dia que apareix el tercer personatge: La Frontera.
L’Anastàssia (representat per la Mar), amb les seves caixes, capses i capsetes, és un personatge rodamón. Fa temps que busca el seu lloc, però no el troba. Representa els immigrants que arriben a un país que no coneixen, amb una cultura i llengua diferents i que s’han de fer un lloc a la nova societat. Malgrat els recels inicials, l’Anastàssia aconsegueix, amb la seva perspicàcia, guanyar-se l’amistat de l’Isidora. Però tot canvia el dia que apareix el tercer personatge: La Frontera.
La Frontera inesperada (representada per una veu en Off), apareix a les vides dels dos personatges a l’iniciar-se els primers conflictes en la seva convivència. És en el moment que la relació entre els dos personatges comença a perillar, quan apareix una frontera que les separa, les delimita i les aïlla completament. Aquest fet, altera radicalment la vida dels dos personatges i la seva relació. Apareix la solitut, la malenconia, l’enyor… Aquest nou personatge (més metafòric que real) simbolitza la separació emocional que començava a existir entre l’Isidora i l’Anastàssia. Però malgrat ser una frontera i separar-les encara més, l’efecte real és el contrari. Les dues se n’adonen de l’amor que es tenen precisament per l’existència d’aquesta barrera física. I és aquesta consciència de la separació, que els dóna la força per retrobar-se amb el cor. L’amistat que es tenen les dues, finalment fa desaparèixer aquest personatge, símbol de la por i la desconfiança.
I finalment el Kai, un personatge que crea històries amb els seus instruments d'arreu del món. Desenvolupa el paper de narrador, alhora que crea l'espai sonor i la música en directe de l'obra.
La Frontera inesperada (representada per una veu en Off), apareix a les vides dels dos personatges a l’iniciar-se els primers conflictes en la seva convivència. És en el moment que la relació entre els dos personatges comença a perillar, quan apareix una frontera que les separa, les delimita i les aïlla completament. Aquest fet, altera radicalment la vida dels dos personatges i la seva relació. Apareix la solitut, la malenconia, l’enyor… Aquest nou personatge (més metafòric que real) simbolitza la separació emocional que començava a existir entre l’Isidora i l’Anastàssia. Però malgrat ser una frontera i separar-les encara més, l’efecte real és el contrari. Les dues se n’adonen de l’amor que es tenen precisament per l’existència d’aquesta barrera física. I és aquesta consciència de la separació, que els dóna la força per retrobar-se amb el cor. L’amistat que es tenen les dues, finalment fa desaparèixer aquest personatge, símbol de la por i la desconfiança.
I finalment el Kai, un personatge que crea històries amb els seus instruments d'arreu del món. Desenvolupa el paper de narrador, alhora que crea l'espai sonor i la música en directe de l'obra.
La Companyia, per aquest nou espectacle, ha optat per un llenguatge totalment gestual. Les dues protagonistes no parlen en cap moment.
Només apareix la veu en off de la Frontera i la veu del narrador. Ha sigut una decisió estilística molt lligada a la història, donat que els dos personatges no parlen la mateixa llengua ja que provenen d’indrets diferents. Això permet també fer més evident la incomunicació i la dificultat per relacionar-se que tenen les protagonistes. La manera com aconsegueixen superar-ho és a través de la gestualitat.
El teatre gestual també permet a les dues actrius desenvolupar un llenguatge còmic que connecta molt amb el públic infantil i també l’adult. I permet igualment la incorporació de petites coreografies dansades amb objectes o sense que reforcen la comicitat o el dramatisme de cada escena. Finalment, aquest llenguatge aporta una poètica a la narració que marca un estil únic i diferent.
L’espectacle va acompanyat d’una banda sonora pensada i triada per a cada escena, per tal de potenciar l’efecte còmic, poètic, o bé dramàtic de cada moment. També comptem amb música en directe creada pel personatge de Ramón el Rodamón.
Finalment, la veu del narrador, ajuda al públic a seguir millor la història i a crear un petit debat en el moment clau en què apareix la frontera. Fem servir aquí una tècnica de teatre social o de l’oprimit en què l’espectador reflexiona sobre el què s’està representant, podent expressar la seva opinió i emoció sobre els temes centrals de l’obra.
L’obra està concebuda per ser representada tant en àmbit escolar (primària), com per un públic familiar.
Només apareix la veu en off de la Frontera i la veu del narrador. Ha sigut una decisió estilística molt lligada a la història, donat que els dos personatges no parlen la mateixa llengua ja que provenen d’indrets diferents. Això permet també fer més evident la incomunicació i la dificultat per relacionar-se que tenen les protagonistes. La manera com aconsegueixen superar-ho és a través de la gestualitat.
El teatre gestual també permet a les dues actrius desenvolupar un llenguatge còmic que connecta molt amb el públic infantil i també l’adult. I permet igualment la incorporació de petites coreografies dansades amb objectes o sense que reforcen la comicitat o el dramatisme de cada escena. Finalment, aquest llenguatge aporta una poètica a la narració que marca un estil únic i diferent.
L’espectacle va acompanyat d’una banda sonora pensada i triada per a cada escena, per tal de potenciar l’efecte còmic, poètic, o bé dramàtic de cada moment. També comptem amb música en directe creada pel personatge de Ramón el Rodamón.
Finalment, la veu del narrador, ajuda al públic a seguir millor la història i a crear un petit debat en el moment clau en què apareix la frontera. Fem servir aquí una tècnica de teatre social o de l’oprimit en què l’espectador reflexiona sobre el què s’està representant, podent expressar la seva opinió i emoció sobre els temes centrals de l’obra.
L’obra està concebuda per ser representada tant en àmbit escolar (primària), com per un públic familiar.
L’espectacle (de format mitjà) està pensat per ser representat en sala, tot i que es podria fer una adaptació per a escenaris a l’aire lliure.
L’obra compta amb dues actrius i un músic en directe, dels quals només s’ha de sonoritzar aquest últim, ja que l’obra és íntegrament gestual.
La Companyia compta amb tècnic de so i il•luminador i el muntatge / desmuntatge de l’escenografia (molt senzilla) la realitza la pròpia Companyia en un temps aproximat de quatre hores el muntatge i 40 minuts el desmuntatge.
Les necessitats tècniques de l’espectacle són:
-un micro inalàmbric.
-amplificació pel músic.
-8 focus mínim (dos filtres vermells i dos blaus).
-suport al sostre per tel•les acrobàtiques.
L’obra compta amb dues actrius i un músic en directe, dels quals només s’ha de sonoritzar aquest últim, ja que l’obra és íntegrament gestual.
La Companyia compta amb tècnic de so i il•luminador i el muntatge / desmuntatge de l’escenografia (molt senzilla) la realitza la pròpia Companyia en un temps aproximat de quatre hores el muntatge i 40 minuts el desmuntatge.
Les necessitats tècniques de l’espectacle són:
-un micro inalàmbric.
-amplificació pel músic.
-8 focus mínim (dos filtres vermells i dos blaus).
-suport al sostre per tel•les acrobàtiques.
Obra original pensada, escrita i dirigida per: la Companyia Dolçamar.
Interpretació: Mar Nicolàs, Dolça Cos i Víctor García.
Disseny, escenografia i vestuari: la Companyia.
Espai sonor / Música original: Víctor García.
Fotografia i vídeo: Paris Talán.
Tècnic de llum i so: Jasmany Almanza.
Disseny gràfic: la Companyia.
Interpretació: Mar Nicolàs, Dolça Cos i Víctor García.
Disseny, escenografia i vestuari: la Companyia.
Espai sonor / Música original: Víctor García.
Fotografia i vídeo: Paris Talán.
Tècnic de llum i so: Jasmany Almanza.
Disseny gràfic: la Companyia.
